PRÒLEG

Dia a dia, la premsa, la televisió i radio parlen de tantes notícies d’accidents que a tots se’ns mou alguna cosa dins nostre, però no hi donem importància fins que no ho vivim de prop.

          Encara recordo aquell dissabte a la tarda, dia d’Eurovisió. La “Rosa” amb aquella enganxosa cançó!. Per a nosaltres va ser un dia sense melodía, esperant impacienment qualsevol noticia, petita, gran..., però que fos una notícia positiva sobre l’estat d’en Jordi. Angoixats, impotents, desconsolats...tot era qüestió de temps i no hi podíem fer res, tan sols ens quedava esperar que passessin les hores i veure com evolucionava.

          Evidentment, no sóc jo la que estava al lloc d’en Jordi, però sí que ho vaig viure des del punt de vista d’una amiga que l’aprecia i se l’estima i, realment, us puc dir que va ser un veritable malson, però també ho va ser per tota l’altre gent que al rodajava: els familiars i altres amics.

          Sense desmerèixer a ningú, m’agradaría parlar d’una persona que sempre té un somriure als llavis,  fins i tot en un dia com aquell. Una persona que dia a dia, sense fer cap daltabaix, va tirar endavant amb força i valor, i va estar lluitant  al costat d’en Jordi.

        I, qui és aquessta persona, la del somriure bonic als llavis? L’Imma. Qui sinó!. Jo vaig compartir dies molt difícils amb ella i puc dir que realment van ser durs. Primer a Terrassa, després a la Guttmann i més tard, a casa, al dia a dia.   

          Ara ja han passat dies, setmanes, mesos i algun que altre any, i tota la gent que coneixem en Jordi hem pogut veure el procés que ha anat seguint:  tornar a caminar, continuar amb les seves aficions com pescar... Tot i les conseqüències que li van deixar aquell trist accident de moto, dins del que cap porta una vida d’allò més normal.

            Espero que tots els qui llegirem aquest llibre ens sensibilitzarem molt més de la crua realitat, concretament la que en Jordi va viure, un malson que va començar un dia que havia de ser un més de la vida d’en Jordi.

            Llegint aquesta història basada en un fet real i narra da pel protagonista, en Jordi, obtindrem emocions, sensacions d’aquells dies viscuts dins una gran diversitat de colors, dies absurds o obscurs en els que dominaven els negres i grisos i en poques ocasions, els roses i els grocs; no ens deixaran indiferents i estic convençuda que aquest llibre ens servirà d’alguna cosa. Tots i cada un de nosaltres, els que hem compartit aquest malson i els que no, serem còmplices d’aquell dia que havia de ser un dia més i, és clar que ho va ser, però no com ens l’esperavem.

 Afortunadement, el viatge de la vida segueix per a en Jordi.     

                                                                                                                                  ROSA MARIA ESPONA BUSSONS