A LA MARE

D’ENTRE LES DONES DE LA TERRA LA MES HERMOSA

ENS GUIES PROTECTORA EL NOSTRE ANHEL

LA TEVA ENSENYANÇA ENS DONS GENEROSA

DEL DÉU QUE ENS VIGILA DESDE EL CEL

                  D’UNA MARE AQUESTA N’ÉS LA GRANDESA

ESTIMAR ELS SEUS FILLS SENSE EXCLUSIÓ

                 EL MÓN N’ÉS PLER DE TANTA BELLESA

I L’AMOR LA FORÇA DE NOSTRE CONDICIÓ

NO ET PODREM SEGUIR LA TEVA VOLADA

EL CAMÍ A SEGUIR L’HEM DE FER SOLS

PERO EL DOLÇ RECORD DE LA TEVA BESADA

SEMPRE TINDREM PER FERMAR NOSTRES VOLS

PER DONARNOS LA VIDA

PER ENSANYARNOS A CAMINAR SENSE POR

EL NOSTRE COR  MAI T’OBLIDA

PER MOSTRARNOS L’INFINIT DE L’AMOR

                                                                 EL TEU FILL JORDI

  A LA MARE

D’ENTRE LES DONES DE LA TERRA LA MÉS HERMOSA

ENS GUIES PROTECTORA EL NOSTRE ANEL

LA TEVA ENSENYANÇA ENS DONS GENEROSA

DEL DÉU QUE ENS VIGILA DESDE EL CEL

                D’UNA MARE AQUESTA N’ÉS LA GRANDESA

ESTIMAR ELS SEUS FILLS SENSE EXCLUSIÓ

 EL MON N’ÉS PLER DE TANTA BELLESA

I L’AMOR LA FORÇA DE NOSTRE CONDICIÓ

NO ET PODREM SEGUIR LA TEVA VOLADA

EL CAMÍ A SEGUIR L’HEM DE FER SOLS

PERO EL DOLÇ RECORD DE LA TEVA BESADA

SEMPRE TINDREM PER FERMAR NOSTRES VOLS

PER DONARNOS LA VIDA

PER ENSANYARNOS A CAMINAR SENSE POR

EL NOSTRE COR  MAI T’OBLIDA

PER MOSTRARNOS L’INFINIT DE L’AMOR

                                                                              EL TEU FILL JORDI

Petits escrits

Contes Rurals

Josep Comas Areñas

No és tan

lenta la tarda

Josep Busuldu Puhols

Petjades

esborradisses

Josep Comas Areñas

Punt i seguit

Jordi Bonet Franques

PRESENTACIÓ LLIBRE

​

     BENVINGUTS A TOTHOM. L’IMMA I JO US AGRAIM MOLT QUE HAGUEU VINGUT A AQUESTA PRESENTACIÓ. UNA VEGADA MÉS ENS FEU COSTAT . L’ULTIMA VEGADA VA SER S QUAN VAIG TENIR AQUELL FATAL ACCIDENT DE MOTO. AVUI ENS HEU TORNAT A RESPONDRE I AIXÓ ES UNA GRAN SATISFACCIÓ.

    US PREGUNTAREU COM ÉS QUE EN JORDI A ESCRIT UN LLIBRE. TINC VARIES RAONS. CREC QUE TOTHOM EN PODRÍA ESCRIURE ÚN DE LLIBRE. TOTHOM A TINGUT EXPERIENCIES BONES O DOLENTES QUE PODRÍA EXPLICAR. JO EL VAIG COMENÇAR PER QUE EM SERVÍA DE TERAPIA. DESPRES DE SORTIR DELS HOSPITALS NOMÉS FÉIA QUE RECORDAR COSES I DE FER-LI PREGUNTES A L’IMMA (LA MEVA DONA) DE QUAN ESTAVA A LA UCI. MENTRE ANAVA RECONSTRUIN TOTA LA HISTORIA ANAVEN SORTIN NOVES IMATGES I NOVES ANECDOTES. VAIG DECIDIR COMENÇAR A ESCRIUR-HO COM SI FOS UN LLIBRE I VAIG NOTAR QUE ALLÓ EM SERVIA DE TERAPIA, QUE UN COP ESCRIT HO TRÉIA DE DINS I ES QUEDAVA AL PAPER. M’AJUDAVA PSICOLOGICAMENT.

     UN ALTRE MUTIU ES PER QUE EM VA SEMBLAR QUE US HO DEBÍA. VAIG FER PETIR MOLT A LA MARE, ALS GERMANS, A TOTA LA FAMILIA, A LA FAMILIA DE L’IMMA I ALS AMICS. PER AIXÓ CREC QUE US AGRADERÍA SABER TOTS ELS DETALLS. MOLTS SEGURAMENT NO ELS SABEU. AIXÍ DE TOT PLEGAT EN PODEM TREURE UNA EXPERIENCIA POSITIVA.

   EL LLIBRE TRACTE DE l'ACCIDENT I DE TOTA LA REHABILITACIÓ. CREC QUE ÉS UN LLIBRE EN CLAU POSITIVA, SEMPRE PENSAVA QUE POTSER PODRÍA AJUDAR ALGÚ, QUE SI MAI EL LLEGÍA ALGÚN MALAL O ELS SEUS FAMILIARS NO TINDRÍA DE SER CATASTROFISTA NI DONAR LLÁSTIMA MÉS AVIAT TOT EL CONTRARI QUE TRANSMITIS OPTIMISME I TOTS ELS SÍNTOMES QUE VAIG ANAR SENTIN.

    TAMPOC VOLDRÍA QUE LA GENT LLEGIN EL MEU CAS ES PENSES QUE ÉS IGUAL AL QUE ELLS PODEN ESTAR VIVIN. LES LESIONS MEDULARS SON MOLT COMPLICADES. SI SÓN LESIONS TOTALS POCA COSA HI HA A FERI, I SI SON PARCILAS NO SE SAP MAI FINS A ON LA PERSONA POT ARRIVAR FINS QUE ES PROVA.

    A TOTS TINC DE DONAR MOLTES GRACIES , SOBRETOT A:

• LA FAMILIA VILARDELL.
•  
• A LA CARME BASAGAÑA QUE A FET LA CORRECCIÓ I QUE SEMPRE ESTAVEM EN CONTACTE PER CORREU ELECTRÓNIC.
• A LA MIRIAM BASAGAÑA PER LA CORRECCIÓ DEL TEXT.
•          
• A EN LLUIS VILARDELL QUE HA FET LES IL.LUSTRACIONS I LA PORTADA.
•  
• A TOTA L’ASSOCIACIÓ CULTURAL GUMBAU BESORA QUE HI HA PARTICIAT.
•  
• A LA ROSA MARIA ESPONA PEL PROLEG.

- I A L’AMADEU QUE SEMPRE ESTÁ DISPOSAT PER DONAR UN COP DE MÁ.    

RES MÉS, AQUESTA ÉS L’HISTORIA D’AQUEST LLIBRE ESPERO QUE US AGRADI.

 JORDI

PRÒLEG

Dia a dia, la premsa, la televisió i radio parlen de tantes notícies d’accidents que a tots se’ns mou alguna cosa dins nostre, però no hi donem importància fins que no ho vivim de prop.

          Encara recordo aquell dissabte a la tarda, dia d’Eurovisió. La “Rosa” amb aquella enganxosa cançó!. Per a nosaltres va ser un dia sense melodía, esperant impacienment qualsevol noticia, petita, gran..., però que fos una notícia positiva sobre l’estat d’en Jordi. Angoixats, impotents, desconsolats...tot era qüestió de temps i no hi podíem fer res, tan sols ens quedava esperar que passessin les hores i veure com evolucionava.

          Evidentment, no sóc jo la que estava al lloc d’en Jordi, però sí que ho vaig viure des del punt de vista d’una amiga que l’aprecia i se l’estima i, realment, us puc dir que va ser un veritable malson, però també ho va ser per tota l’altre gent que al rodajava: els familiars i altres amics.

          Sense desmerèixer a ningú, m’agradaría parlar d’una persona que sempre té un somriure als llavis,  fins i tot en un dia com aquell. Una persona que dia a dia, sense fer cap daltabaix, va tirar endavant amb força i valor, i va estar lluitant  al costat d’en Jordi.

        I, qui és aquessta persona, la del somriure bonic als llavis? L’Imma. Qui sinó!. Jo vaig compartir dies molt difícils amb ella i puc dir que realment van ser durs. Primer a Terrassa, després a la Guttmann i més tard, a casa, al dia a dia.   

          Ara ja han passat dies, setmanes, mesos i algun que altre any, i tota la gent que coneixem en Jordi hem pogut veure el procés que ha anat seguint:  tornar a caminar, continuar amb les seves aficions com pescar... Tot i les conseqüències que li van deixar aquell trist accident de moto, dins del que cap porta una vida d’allò més normal.

            Espero que tots els qui llegirem aquest llibre ens sensibilitzarem molt més de la crua realitat, concretament la que en Jordi va viure, un malson que va començar un dia que havia de ser un més de la vida d’en Jordi.

            Llegint aquesta història basada en un fet real i narra da pel protagonista, en Jordi, obtindrem emocions, sensacions d’aquells dies viscuts dins una gran diversitat de colors, dies absurds o obscurs en els que dominaven els negres i grisos i en poques ocasions, els roses i els grocs; no ens deixaran indiferents i estic convençuda que aquest llibre ens servirà d’alguna cosa. Tots i cada un de nosaltres, els que hem compartit aquest malson i els que no, serem còmplices d’aquell dia que havia de ser un dia més i, és clar que ho va ser, però no com ens l’esperavem.

 Afortunadement, el viatge de la vida segueix per a en Jordi.     

                                                                                                                                  ROSA MARIA ESPONA BUSSONS